21 oct. 2011

El lloc dels fets

el-lloc03antoni01:1antoni01:02antoni01:03antoni02antoni06
antoni07antoni08el-lloc02gerard01gerard02marta01
marta02marta03marta04marta05marta06marta07
paco01paco02paco03paco04paco05paco06
El lloc dels fets, un álbum en Flickr.

Publicació "El lloc dels fets"

Ja us podeu descarregar la publicació de l'exposició "El lloc dels fets" en aquest enllaç:

http://saladartjove.wordpress.com/

Ya os podéis descargar la publicación de la exposición "El lloc dels fets" en este enlace:

http://saladartjove.wordpress.com/

You can download the publication of the exhibition "El lloc dels fets" in this link:

http://saladartjove.wordpress.com/

20 oct. 2011

El lloc dels fets



Artistes: Marta Burugorri, Paco Chanivet, Antoni Hervas i Gerard Ortín.
Procés de tutoria i comissariat: Azotea (Ane Agirre i Juan Canela), Alexandra Laudo [Heroínas de la Cultura] i Julieta Dentone.

El lloc dels fets és, en criminologia, "l'indret on s'ha comès un fet que pot ser delicte". Per tant, és un indret on ha succeït quelcom excepcional, quelcom fora del comú. El procés de recerca criminalística exigeix que l'indret dels fets sigui delimitat i analitzat, i que, a partir d'aquest estudi de camp, es recullin indicis que permetin construir hipòtesis respecte d'allò que ha tingut lloc en aquest indret.

Aquesta expressió és la que dóna nom a la tercera exposició de la Sala d'Art Jove en la modalitat de creació, formada pels projectes de Marta Burugorri, Paco Chavinet, Antoni Hervàs i Gerard Ortín. Amb una actitud similar a l'exigida per la metodologia esmentada, els quatre artistes han realitzat els seus treballs en relació amb un context específic –un indret de la seva realitat quotidiana o del seu entorn immediat–, desenvolupant narratives que, d'alguna manera, despleguen hipòtesis i assajos sobre l'indret o sobre els fets que succeeixen en aquest indret. No obstant això, lluny de la pretensió de formular plantejaments versemblants que puguin desvelar un coneixement veraç sobre la realitat, els projectes presentats s'articulen sobre postulats subjectius, a vegades propers a l'absurd o al deliri, que subverteixen i deformen la topografia estudiada per presentar lectures i visions poc convencionals d'aquesta topografia, potser amb el propòsit de desactivar i transcendir el nostre coneixement previ i apriorístic de l'indret dels fets.

930 centímetres / 8 playbacks al meu pati de cuines / Al revés i a la inversa són tres peces de vídeo que funcionen com una sèrie oberta i giren al voltant de certa idea de l'absurd en allò quotidià. A partir d'accions realitzades per l’artista mateixa en un entorn domèstic (el seu propi apartament), Marta Burugorri busca, mitjançant l'humor, el joc i la descontextualització de situacions, provocar friccions en els comportaments humans del dia a dia, vorejant la frontera entre allò assumit amb normalitat i allò absurd.
930 centímetres reprodueix una mudança per ordre alfabètic; 8 playbacks al meu pati de cuines és una gravació dels sons que emeten els veïns, a partir dels quals es recreen situacions, a manera de ficció, en què el joc consisteix en el fet que l'acció coincideix amb els sons gravats com en un playback, i Al revés i a la inversa consisteix en una sèrie de tasques domèstiques realitzades, tal com el seu nom indica, al revés i a la inversa.

Durant gairebé un any, Gerard Ortín ha estat elaborant un registre fotogràfic i filmogràfic del procés d’urbanització de la zona on viu, el Barri de la Font de la Budellera, al nord de la ciutat. A partir del material reunit, l’artista ha desenvolupat dos vídeos, un amb imatges diürnes i l’altre a partir de material gravat de nit, que funcionen com a díptic i que, lluny d’oferir un registre documental típic, presenten una visió poètica i onírica del context d’estudi. Articulats a partir d’associacions de caire simbòlic i amb una edició atrevida en què abunden l’el·lipsi i la reiteració, les dues peces audiovisuals conformen una interessant lectura psicogeogràfica del lloc.

Mitjançant un plantejament triangular, Paco Chanivet esbossa una visió del futur dividida en realitats sincròniques. Prenent com a epicentre la plaça Catalunya de Barcelona i basant-se en la ciència-ficció, les teories apocalíptiques i les teories de la conspiració, Chanivet reinterpreta tres dels pilars principals que regeixen la societat que habita i habitarà l'ésser humà: la religió, els avenços científics i el poder econòmic. A partir d'una videoinstal·lació, se'ns presenta tota una trama en la qual els poders hegemònics segueixen marcant el rumb fatal que transformarà la societat en un marc hostil cap als habitants de la Terra, ple de devastació, por i control.

Més que un club, el projecte d'Antoni Hervàs, reflexiona sobre la construcció de l'heroïcitat i dels llocs sagrats a partir de l’establiment de contrastos i coincidències entre narratives del present i del passat. L'artista planteja una recerca que inicia treballant com a fotògraf al Museu del Barça. Pren com a punt de partida la hipòtesi que una rèplica de la copa de la Lliga de Campions del 92 es pot tractar, en realitat, del Sant Greal. La novel·la artúrica, els jugadors de futbol, l'afició, Montserrat i el museu mateix són aspectes que es posen en relació en aquest assaig visual sobre les diferents formes de construcció de mites i el fervor popular.